Feia uns quants dies que estava cercant una cançó que anés bé a aquesta foto que vaig fer a l’estiu al moll de Fornells, un petit PARDALET damunt la vorera de ciment i ahir, casualment, vaig tenir a casa dos pollets de pardal o crec que ho eren, pardalets.
Els va dur a casa en Jordi, el nostre fill, al tornar del la feina i ens va explicar que els havien agafat els fillets del Centre, suposadament d’un niu. Ells deien que els hi havien regalat, però crec que ningú no es va empassar la història.
Els pardalets eren molt petits i estaven molt cloc-piucs, tant, que malgrat la dedicació d’en Fredi que els hi va fer de mama, donant-los de menjar i mantenint-los calents amb un llum d’infrarojos no van poder tirar endavant.
Mai no podran veure món , com el de la meva foto, ni avorrir-se com el pardal de la cançó …
Feia temps que so sabia res de vosaltres. Però bo es saber que esteu tan be como sempre ¡o millor!
Una forta abraçada.
Aniré mirant el espai mica en mica…
Comentario por janpuerta — enero 13, 2012 @ 9:01 pm
Un plaer tenir-te pasejant pel meu blog. Sembla que la única cosa bona que en treurem d’aquest nou grup de Facebook de la Comunidad, serà retrobar vells amics. Et tornaré la visita quan pugui, les teves fotos eren dignes de veure. Salut
Comentario por Rauxa — enero 16, 2012 @ 11:42 am