RAUXA

agosto 30, 2011

SIGUIENDO EL CURSO DEL RÍO.- (Fotografía Musical)

La imagen, el RÍO SEGRE al atardecer a su paso por la Cerdanya, entre Queixans y Ses Pereres, la música, CANÇÓ A MAHALTA de LLUÍS LLACH.

Cuando vi las fotos del Segre, concretamente ésta, recorde los versos de Jorge Manrique, aquellos de: “nuestras vidas son los rios que van a dar a la mar”, incluso llegué a buscar alguna canción que hiciera referencia a este transitar por la vida sin posibilidad de volver atrás, tal como la corriente del río. Pero como otras muchas veces, ganaron los cantautores y elegí esta de Lluís Llach que hace referencia a dos personas que, aunque cercanas físicamente, estan condenadas a no entenderse, como dos corrientes que fluyen paralelas bajo el mismo cielo.

El tema es de uno de sus primeros discos, el primer vinilo suyo que compré, I SI CANTO TRIST (1974).

CANÇÓ A MAHALTA.- LLUÍS LLACH

ENLACE GOEAR

Corren les nostres ànimes com dos rius paral•lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

Corren nuestras almas como dos ríos paralelos.
Seguimos el mismo camino bajo los mismos cielos.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

No podemos acercar nuestras vidas calmas;
entre las dos hay una tierra de cipreses y palmas

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

En los recodos amarillos de lirios, verdes de paz,
siento, como si me siguiera, tu suave palpitar.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.

Y escucho tu agua temblorosa y amiga,
de la fuente a la mar, nuestra patria antigua.

agosto 14, 2011

MÔ, A RITME D’HAVANERA.- (Fotos Musicals)

Filed under: FOTOS MUSICALES — Etiquetas: , , , , , , , — Rauxa @ 6:06 pm

Aquesta foto de , la sireneta del port, no és nova, l’ha vaig fer el passat juliol i després, la vaig publicar al meu blog, MÔ, LA SIRENITA DEL PUERTO , acompanyada d’una cançó de’n Serrat dedicada a Maó, la nostra capital, que es diu com ella, Mô.

Ahir, en Lluís Sintes va publicar a Facebook la lletra d’una cançó que jo no coneixia, ni sabia que mai s’hagués musicat, sa “Cançó de sa Sirena”. Era una havanera, dedicada a la sireneta, que havia composat ell mateix, i em va fer arribar un vídeo interpretat pel grup “La Taverna”.

L’Havanera és mol dolça i apropiada per un capvespre de diumenge, per tant he pensant que el millor era fer un “bis” i republicar la meva foto de , aquesta vegada a ritme d’havanera.

CANÇÓ DE SA SIRENA.- Lluís Sintes

Un passeig per sa vorera
en un dia qualsevol,
contemplant enjogassades
ses gavines a ple vol…

Sola i abstreta una jove
melangiosa m’he trobat,
i era una bella sirena
que en es port s’ha refugiat.

Allà enfora Sant Antoni,
allà enfora Cala Rata,
i sa lluna deixa caure
dins la mar els seus raigs de plata.

Els llumets de s’altra banda,
i un gran cel tot estrellat…
d’aquesta pau sa sirena
se n’ha ben enamorat.

Passa una barca del bou
relliscant la mar ben plana,
breu onatge que suaument
trenca dolç, per un moment,
sa tranquil•la hora tardana…

Quan tornaràs a sa vida,
sirena des Port de Mó?
i quan, amb una besada,
despertant emocionada,
deixaràs pena i tristor?

Sireneta bella i jove
escolta aquesta cançó,
deixa ja de ser de bronzo
i retorna al teu color.

Ja per sempre estarem junts
i seràs de pell rosada,
i tindrem somnis marins
recolzats a sa barana…

agosto 9, 2011

SMILE, per a na Tini.-

Filed under: MÚSICA, PERSONAL — Etiquetas: , , , , , , — Rauxa @ 11:07 am

Fa més d’un any vaig escriure al blog sobre el riure i els seus beneficis, que no són pocs, TU RISA

Preparant l’article vaig descobrir coses ben curioses com ara que antigament a la India i a Xina es reunien als temples per riure perquè consideraven que riure era cosa de savis i que millorava la seva espiritualitat, o que riure cinc minuts ve a ser com fer-ne quaranta-cinc de exercici i que, a més, lliura endorfines i regula la tensió arterial, etc, etc.

No sé què hi ha de veritat en tot açò, però del que sí estic plenament convençuda és de que les persones que riuen són més felices que les que mostren un rictus amarg davant la vida. Que riure és salut per un mateix i una alegria per tots aquells que l’envolten.

I aquí és on apareix na TINI, s’al.loteta del conte d’en Fredi, AQUELLA AL.LOTETA, que avui fa anys i que amb el seu somriure ens il•lumina els dies.


El vídeo és un recull de fragments de les pel•lícules d’un mestre del somriure, el gran Charlot, i la cançó que l’acompanya, SMILE, fou composada per ell mateix per a la BSO de “Tiempos modernos” (1936) i més endavant li van posar lletra i la va cantar Nat King Cole. Però la versió del vídeo es molt més actual, canta Michael Jackson, que va ser un gran admirador de Chaplin.

La lletra ve a dir que “encara que estiguis trist, que les coses et vagin malament has de somriure, perquè plorar no soluciona res i si somrius t’espera un demà millor…”


Va per tu TINI, perquè no canviïs mai i ens continuïs regalant el teu somriure.  MOLTS ANYS !!

Blog de WordPress.com.